VOCABULARI

FOTOGRAFIA

color: Pigmentació rebuda per la retina basada en la reflexió de les ones lluminoses sobre l'objecte que les rep.

colors primaris: colors bàsics o fundamentals dels quals deriven els altres. Cian, Magenta i Groc.

colors secundaris: son aquells que surgeixen de la mescla dels primaris. Bermell, verd, violeta.

colors terciaris:  son els que s'obtenen de la barreja d'un color primari i un secundari.

colors complementaris: son els que es troben contraposats al cercle cromàtic. El que està oposat a un primari serà el color secundari.

colors harmònics: son aquells que es troben un al costat de l'altre dins el cercle cromàtic.

colors freds: tendeixen al blau

colors càlids: tendeixen al groc i vermell

sense color: utilitza nomes el negre, blanc i grisos

diafragma: mecanisme situat a l'interior de l'onbjectiu, format per un conjunt de làmines que regulen selectivament la quantitat de llum que passa cap al sensor.

obturador: mecanisme que determina el temps que el sensor està exposat.

velocitat d'obturació: període de temps durant el que l'obturador està obert.

profunditat de camp: espai per davant i per darrere del pla enfocat, comprès entre el primer i el últim punt nítid en el mateix pla d'enfocament.

distància focal: distància entre el centre òptic de la lent i el focus, quan enfoquem al infinit.

regla de terços: consisteix en dividir l'espai en tres parts iguals horitzontalment i verticalment. Als punts d'intersecció es crean espais forts on s'aconsella col·locar el motiu de la imatge.

regla de l'horitzó: consisteix en dividir l'espai en tres parts i col·locar la línea d'horitzó en el terç superior o inferior.

regla de la mirada: quan fotografiem personatges qye es desplacen o que miren cap a un costat de l'escena, és aconselable deixar aire per davant del personatge, per la zona on es desplaça o mira.



PUBLICITAT

briefing: document en el que es recull tota la informació prèvia sobre l’empresa i el producte per tal de poder iniciar la campanya en la direcció encertada.

segmentació: és l’acció de dividir el conjunt del mercat en diferents parts per a triar el públic objectiu de cada anunci. Aquesta divisió es pot fer amb diferents criteris: edat, sexe, interessos, etc.

públic objectiu: és el grup de persones que comparteixen unes determinades característiques i que per això seran el públic a qui anirà dirigit un anunci. En anglès s’utilitza el terme target.

planner: és la persona encarregada de dissenyar la planificació d’una campanya publicitària.

identificació: estratègia publicitària que consisteix a buscar que l’espectador d’un anunci s’identifiqui amb el seu protagonista, de manera que vulgui consumir el mateix producte. S’acostuma a distingir entre identificació real i identificació ideal.

posicionament: estratègia que consisteix a determinar en quin espai es col·loca el propi producte respecte dels de la competència en la ment del consumidor.

eslògan: frase breu que resumeix el missatge d’una campanya publicitària i normalment es col·loca al final dels anuncis televisius.

publicitat emocional: estratègia que consisteix a anunciar un producte utilitzant emocions lligades al producte en lloc d’arguments racionals.

jocs publicitaris: jocs, generalment gratuïts i a Internet, encarregats per una marca per tal que el seu producte o logo sigui el centre del joc.

publicitat enganyosa: publicitat que indueix els espectadors a errors sobre la seva naturalesa, preu, qualitat, etc.

postproducció: és l’etapa final del rodatge d’un anunci en la qual es munten les imatges, es retoquen si cal, s’hi afegeixen efectes especials, la banda sonora, etc.