PAU

 

Fotografía A: Dalí Atomicus, Philippe Halsman, 1948

 Fotografía B: Bullfight, Ernst Haas, 1956

En una fotografia sempre hi ha un grau de manipulació per part de l'autor. En els dos exemples proposats, els autors han fet servir diferents processos tècnics per a plasmar la intenció estètica. Quin tipus de manipulació ha exercit cadascun dels dos fotògrafs sobre la seva obra?

A: És una fotografia analògica. L'autor ha creat un escenari per tal d'aconseguir l'efecte visual. Mitjançant la tècnica del fotomuntatge ens presenta una sintaxis compositiva i espai-temporal de moment congelat. Una situació que no existeix en el món real però que el fotògraf dota de versemblança creant l'escència de l'instant. La polisèmia d'aquesta imatge emana de la seva condició surrealista. És una imatge de la representació onírica i plena d'artificiositat. La fotografia compleix el requisit que exigeix el discurs surrealista, un enunciat formal, realista i ordenat per reforçar l'efecte surrealista per contrast del contingut impossible.

B: es tracta d'una fotografia analògica. És una imatge presa a baixa velocitat d'obturació per tal de poder captar el moviment. La deformació provocada pel moviment és tant elevada que no podem distingir bé els diversos elements que composen la imatge: no es tracta de desenfocament, sinó de superposició de zones en desplaçament. La indefinició general de la fotografía apunta cap a un cert nivell d'abstracció, es pot parlar d'una senzillesa aparent basant-nos en els resultats plàstics i en la pròpia manipulació de l'autor sobre l'escena o sobre el negatiu, però cal reconèixer un important treball previ sobre la velocitat d'obturació i els seus resultats estètics i conceptuals.

Diferencieu i justifiqueu el grau de versemblança de cadascuna de les dues fotografies en funció de les tècniques emprades pes autors.

La primera fotografia té un enquadrament i una composició molt més quadrada i calculada que la segona, que és més espontània. Podem distingir la llum artificial utilitzada en la fotografia i els colors freds que apareixen en aquesta; en canvi, en la segona fotografia la llum és natural (ja que és una situació espontània) i els colors tot i destacar el "capote" que té colors càlids, en principi són freds. 

Una altre diferència clara és la nitidesa de les dues fotografies, en la A està molt més clara a diferència de la fotografia B, que està desenfocada.

Què és el transfocus?

És una tècnica que consisteix en canviar l'enfocament en un mateix pla d'un objecte/personatge que estigui en primer pla, a un altre objecte/personatge que està en segon pla, o viceversa. La seva funció narrativa és recalcar el canvi de protagonisme de l'un a l'altre sense necessitat de canviar de pla.

Quins dos grans controladors regulen la quantitat de llum q

Defineix el terme aire aplicat a l'enquadrament d'un `pla.

ue rep una pel·lícula o un xip?

El diafragma regula la quantitat de llum que passa per l'objectiu mentre que l'obturador és obert; l'obturador regula el temps durant el qual entra la llum a la càmera per obtenir la fotografia.

Relaciona cada objectiu fotogràfic amb els efectes o característiques corresponents:

1. Redueix la profunditat de camp    ---   Teleobjectiu

Defineix el terme aire aplicat a l'enquadrament d'un pla.

2. No deforma la perspectiva   ---   objectiu normal

3. Perd lluminositat   ---   objectiu zoom

4. Deforma la imatge   ---   ull de peix

5. Exagera la perspectiva   ---   gran angular

Defineix el terme veu en off aplicat al llenguatge televisiu.

La veu en off és un recurs narratiu que consisteix en explicar de manera verbal però no presencial, és a dir, amb audio superposat, determinades situacions que fan avançar el discurs audiovisual.

Explica breument en què consisteix el salt d'eix i digueu com es pot evitar.

El salt d'eix és un error que consisteix en la inversió sobtada i injustificada de l'angle de visionant que té l'espectador del discurs audiovisual. La manera d'evitar-ho és respectant la regla dels 180 graus u l'eix imaginari entre els personatges en la col·locació de les càmeres en la gravació.

Què és una unitat mòbil i per què es fa servir en la televisió?

Defineix el terme aire aplicat a l'enquadrament d'un `pla.

Una unitat mòbil és un vehicle dotat del sistema bàsic de realització i d'emissió en televisió per facilitar la retransmissió de qualsevol esdeveniment puntual que succeeixi lluny dels estudis televisius, com per exemple una manifestació.

Què és en narrativa audiovisual la continuïtat (o raccord)?

La continuïtat, en el procés de muntatge de les imatges i l'àudio d'un programa o d'una pel·lícula, és el registre dels diferents components d'un pla, com per exemple llum, moviments, posicions, i qualsevol altre detall necessari per supervisar un adequat ajustament entre pla i pla, de forma que en l'espectador no es trenqui la il·lusió de seqüència i que es mantingui la continuïtat.

Explica i descriu què és un pla-contraplà.

El pla-contraplà és un tipus de muntatge que s'utilitza en interaccions entre dos personatges que mantenen ena conversa, un duel, etc. Es va canviant de pla segons les necessitats narratives, dramàtiques i estètiques. 

No cal fer coincidir la durada del pla amb la durada de la intervenció, en el cas per exemple, d'una conversa, sinó que podem deixar en pantalla a la persona que escolta per veure la reacció.

Defineix el terme aire aplicat a l'enquadrament d'un pla.

L'aire és l'espai que es troba entre el referent i els límits de l'enquadrament d'un pla. La seva major o menor inclusió ha d'estar en relació amb la informació que pretén que aporti. És un concepte molt lligat a la llei de terços.