_09633u.jpg)
Fotografía A: Dalí Atomicus, Philippe Halsman, 1948
Fotografía B: Bullfight, Ernst Haas, 1956
En una
fotografia sempre hi ha un grau de manipulació per part de l'autor. En
els dos exemples proposats, els autors han fet servir diferents
processos tècnics per a plasmar la intenció estètica. Quin tipus de
manipulació ha exercit cadascun dels dos fotògrafs sobre la seva obra?
A: És una
fotografia analògica. L'autor ha creat un escenari per tal d'aconseguir l'efecte visual. Mitjançant la tècnica del
fotomuntatge ens presenta una sintaxis compositiva i espai-temporal de
moment congelat. Una situació que no existeix en el món real però que el
fotògraf dota de versemblança creant l'escència de l'instant. La
polisèmia d'aquesta imatge emana de la seva condició surrealista. És una
imatge de la representació onírica i plena d'artificiositat. La
fotografia compleix el requisit que exigeix el discurs surrealista, un
enunciat formal, realista i ordenat per reforçar l'efecte surrealista
per contrast del contingut impossible.
B: es tracta d'una
fotografia analògica. És una imatge presa a baixa velocitat d'obturació
per tal de poder captar el moviment. La deformació
provocada pel moviment és tant elevada que no podem distingir bé els
diversos elements que composen la imatge: no es tracta de
desenfocament, sinó de superposició de zones en desplaçament. La indefinició general de la fotografía
apunta cap a un cert nivell d'abstracció, es pot parlar d'una senzillesa
aparent basant-nos en els resultats plàstics i en la pròpia manipulació
de l'autor sobre l'escena o sobre el negatiu, però cal reconèixer un
important treball previ sobre la velocitat d'obturació i els seus
resultats estètics i conceptuals.
Diferencieu i
justifiqueu el grau de versemblança de cadascuna de les dues fotografies
en funció de les tècniques emprades pes autors.
La
primera fotografia té un enquadrament i una composició molt més quadrada
i calculada que la segona, que és més espontània. Podem distingir la
llum artificial utilitzada en la fotografia i els colors freds que
apareixen en aquesta; en canvi, en la segona fotografia la llum és
natural (ja que és una situació espontània) i els colors tot i destacar
el "capote" que té colors càlids, en principi són freds.
Una altre
diferència clara és la nitidesa de les dues fotografies, en la A està
molt més clara a diferència de la fotografia B, que està desenfocada.
Què és el transfocus?
És una tècnica que
consisteix en canviar l'enfocament en un mateix pla d'un
objecte/personatge que estigui en primer pla, a un altre
objecte/personatge que està en segon pla, o viceversa. La seva funció
narrativa és recalcar el canvi de protagonisme de l'un a l'altre sense
necessitat de canviar de pla.
Quins dos grans controladors regulen la quantitat de llum q
Defineix el terme aire aplicat a l'enquadrament d'un `pla.
ue rep una pel·lícula o un xip?
El diafragma regula
la quantitat de llum que passa per l'objectiu mentre que l'obturador és
obert; l'obturador regula el temps durant el qual entra la llum a la
càmera per obtenir la fotografia.
Relaciona cada objectiu fotogràfic amb els efectes o característiques corresponents:
1. Redueix la profunditat de camp --- Teleobjectiu
Defineix el terme aire aplicat a l'enquadrament d'un pla.
2. No deforma la perspectiva --- objectiu normal
3. Perd lluminositat --- objectiu zoom
4. Deforma la imatge --- ull de peix
5. Exagera la perspectiva --- gran angular
Defineix el terme veu en off aplicat al llenguatge televisiu.
La veu en off és un
recurs narratiu que consisteix en explicar de manera verbal però no
presencial, és a dir, amb audio superposat, determinades situacions que
fan avançar el discurs audiovisual.
Explica breument en què consisteix el salt d'eix i digueu com es pot evitar.
El salt d'eix és un
error que consisteix en la inversió sobtada i injustificada de l'angle
de visionant que té l'espectador del discurs audiovisual. La manera
d'evitar-ho és respectant la regla dels 180 graus u l'eix imaginari
entre els personatges en la col·locació de les càmeres en la gravació.
Què és una unitat mòbil i per què es fa servir en la televisió?
Defineix el terme aire aplicat a l'enquadrament d'un `pla.
Una unitat mòbil és
un vehicle dotat del sistema bàsic de realització i d'emissió en
televisió per facilitar la retransmissió de qualsevol esdeveniment
puntual que succeeixi lluny dels estudis televisius, com per exemple una
manifestació.
Què és en narrativa audiovisual la continuïtat (o raccord)?
La continuïtat, en
el procés de muntatge de les imatges i l'àudio d'un programa o d'una
pel·lícula, és el registre dels diferents components d'un pla, com per
exemple llum, moviments, posicions, i qualsevol altre detall necessari
per supervisar un adequat ajustament entre pla i pla, de forma que en
l'espectador no es trenqui la il·lusió de seqüència i que es mantingui
la continuïtat.
Explica i descriu què és un pla-contraplà.
El pla-contraplà és
un tipus de muntatge que s'utilitza en interaccions entre dos
personatges que mantenen ena conversa, un duel, etc. Es va canviant de
pla segons les necessitats narratives, dramàtiques i estètiques.
No cal fer
coincidir la durada del pla amb la durada de la intervenció, en el cas
per exemple, d'una conversa, sinó que podem deixar en pantalla a la
persona que escolta per veure la reacció.
Defineix el terme aire aplicat a l'enquadrament d'un pla.
L'aire és l'espai
que es troba entre el referent i els límits de l'enquadrament d'un pla.
La seva major o menor inclusió ha d'estar en relació amb la informació
que pretén que aporti. És un concepte molt lligat a la llei de terços.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada